Implícitament, això redefineix la relació entre pacient i professional mèdic, dotant la relació terapèutica d’un gran valor en sí mateixa: les persones poden expressar les seves dolences i sentir-se escoltades de manera empàtica, alhora que prenen un rol actiu en el manteniment de la seva salut treballant en les múltiples dimensions citades per anar generant un benestar sostingut en el temps.
Aquest enfocament integratiu sovint queda fora dels models convencionals de salut, que se centren en un enfocament més biomèdic, però son evidents els efectes positius de la complementarietat entre ambdós models, tant en l’àmbit de la Prevenció en Salut com del tractament.